enfrontar-te a les teues pors;
surts de casa amb una cosa clara,
ser feliç és l'única meta que et mou.
Emprens el viatge cap a un lloc
on no coneixes gairebé ningú,
creus que tot serà difícil
i no saps massa bé si t'adaptaràs,
però la meta es manté ferma: ser feliç.
Només posar un peu en "la nova terra"
i sense saber massa bé el perquè,
tens una estranya sensació,
alguna cosa se't mou al teu interior
i et fa veure que tot eixirà bé.
No saps si creure-ho, però hi confies.
Mires al davant, i veus
un somriure conegut
que t'espera amb els braços oberts.
Rises, mirades, ... i unes poques paraules
et fan sentir de nou l'estranya sensació.
Després d'una nit en la que el cap
ha pegat moltes voltes et disposes
a començar amb la formació.
Apunts, més apunts, confiança, respecte,
admiració i molt d'aprenentatge.
Et nodreixes tot el que pots
amb les experiències que t'expliquen,
i apareixen nous dubtes,
noves preferències i remarques les teues metes.
S'amaga el sol i comença la nit,
de nou les paraules et tranquilitzen
i sents l'estranya sensació.
La nit és menys complicada que l'anterior,
amb ganes de més,
vols que arribe el nou dia
i sentir-te bé!
Passen les hores tan ràpid
que no tens temps d'adonar-te'n d'allò que
està ocorrent, i se't formula un dubte...
¿objectiu aconseguit?
Potser respondre la pregunta et costa,
i en eixe moment et pares a pensar en allò
que has viscut per veure si has assolit la teua meta.
Llavors, penses...
Has estat útil, estimada i admirada,
has après, has sentit, has rigut, i has plorat,
però tots aquests sentiments
amb un gran embolcall d'alegria i positivisme,
es més, penses en tornar... en repetir l'experiència,
i... millorar-la si escau!
De nou, et surt la pregunta, he sigut feliç?
Si, molt, i a més, pots estar orgullosa d'una cosa,
a les classes, als carrers, a les rises, als plors,
a les mirades, a les converses, als somnis, als dubtes...
sempre has sigut TU mateixa.
Marina*
