Així és la vida...

A voltes les coses no són fàcils, ho sé, però això no fa que hem senta millor quan ronden milers d'idees per dins del meu cap.

Què faré? Què serà de mi? M'he de decidir? Cap on tire? Hi ha tantes preguntes que no tenen resposta... I passen una i una altra vegada per dins del meu cap... si pogués esfurmar-les... Ho intente però no puc, no sé realment què és el que més convé, però supose que així és la vida, està plena de decisions que s'han de prendre, i acceptar les conseqüències de les mateixes...

De sobte se't presenten un cúmul de sentiments que se't fan un nus a la gola, a l'estòmac... i no et deixen tirar cap enlloc... per què? Perquè així es la vida... no?

Marina.