Decisions

Hi ha un dia en que decideixes

enfrontar-te a les teues pors;

surts de casa amb una cosa clara,

ser feliç és l'única meta que et mou.

Emprens el viatge cap a un lloc

on no coneixes gairebé ningú,

creus que tot serà difícil

i no saps massa bé si t'adaptaràs,

però la meta es manté ferma: ser feliç.

Només posar un peu en "la nova terra"

i sense saber massa bé el perquè,

tens una estranya sensació,

alguna cosa se't mou al teu interior

i et fa veure que tot eixirà bé.

No saps si creure-ho, però hi confies.

Mires al davant, i veus

un somriure conegut

que t'espera amb els braços oberts.

Rises, mirades, ... i unes poques paraules

et fan sentir de nou l'estranya sensació.

Després d'una nit en la que el cap

ha pegat moltes voltes et disposes

a començar amb la formació.

Apunts, més apunts, confiança, respecte,

admiració i molt d'aprenentatge.

Et nodreixes tot el que pots

amb les experiències que t'expliquen,

i apareixen nous dubtes,

noves preferències i remarques les teues metes.

S'amaga el sol i comença la nit,

de nou les paraules et tranquilitzen

i sents l'estranya sensació.

La nit és menys complicada que l'anterior,

amb ganes de més,

vols que arribe el nou dia

i sentir-te bé!

Passen les hores tan ràpid

que no tens temps d'adonar-te'n d'allò que

està ocorrent, i se't formula un dubte...

¿objectiu aconseguit?

Potser respondre la pregunta et costa,

i en eixe moment et pares a pensar en allò

que has viscut per veure si has assolit la teua meta.

Llavors, penses...

Has estat útil, estimada i admirada,

has après, has sentit, has rigut, i has plorat,

però tots aquests sentiments

amb un gran embolcall d'alegria i positivisme,

es més, penses en tornar... en repetir l'experiència,

i... millorar-la si escau!

De nou, et surt la pregunta, he sigut feliç?

Si, molt, i a més, pots estar orgullosa d'una cosa,

a les classes, als carrers, a les rises, als plors,

a les mirades, a les converses, als somnis, als dubtes...

sempre has sigut TU mateixa.

Marina*