Només són records...

Hi ha dies, com el d'avui que la nostàlgia m'envaeix, i pensar que només són records...

Com poden haver cultures tan diferents? És una altra manera de viure la vida, especial, diferent i jo diria que única. Ho donen tot a canvi de res, només amb un somriure ja els fas feliços... la dolçor en que et miren, la tendresa de les seues paraules... són tan especials.. i pensar que només són records...

Tenia por de que arribara el dia, no sabia què em trobaria allà, a la terra de les flors blanques... i només posar un peu en aquell lloc, vaig saber que des d'eixe moment el temps corria en la meua contra, només tenia 15 dies per a gaudir-los i vaig intentar aprofitar-los..., el moment d'acomiadar-nos va ser molt dur, ens havien transmès tant en tan poc de temps...

Ja fa dos anys que vam emprendre aquell viatge que a mi personalment, i em consta que a algú més, ens va canviar la vida. Somnie en tornar a aquelles terres i que em contagien de nou amb la seua màgia... et fan un embolcall que et submergeix totalment en la seua manera de viure, sense horaris, sense penes, sense discussions... donen gràcies cada dia per viure i tenir al seu voltant a les persones que estimen... són tan especials.

Tornaré, i reviure allò que un dia em va canviar la vida i em va fer veure que el prioritari a la vida no és tenir tot el que vols, sinó estar rodejada de les persones que vols.

Però de moment... només són records.

Marina.