Mira...

Si obrires el calaix de la meva tauleta de nit series conscient de totes aquelles paraules que guarde per por a no saber quina serà la teva reacció. Si obrires una carpeta del portàtil que té el teu nom entendries moltes frases d'aquelles que em sents pronunciar i no saps què volen dir, i veuries quines són les imatges que mire una volta i una altra quan els pensaments em desvetllen. Si obrires la guantera del meu cotxe trobaries la banda sonora de la meva vida, eixes cançons que tot i que no t'has parat mai a escoltar-les parlen de tu, i em fan sentir-te a prop o lluny... però sentir-te. Si obrires el meu coixí veuries que hi ha un munt de llàgrimes allí guardades, que cada nit passe hores pensant en què fer i com fer-ho, que vull ser feliç encara que em coste. Si per un moment et dedicares a saber què pense entendries tot allò que a voltes pareix que no entengues... i sabràs que tot i que no ho semble, tinc sentiments, m'atabale amb un got d'aigua... sóc fràgil... és fàcil, sóc jo. I, si alguna volta lligues aquestes línies i no saps què és exactament el que he volgut dir... creu-me, hi ha moments que ni jo ho sé, però si mires el que hi ha més enllà de l'escriptura de segur que ho veus.