M’agrada estimar, possiblement eixe és un dels meus defectes, ho done tot a canvi de res, però no em molesta. Alguna volta has escoltat aquella frase que diu… “Potser esperem massa d’altres persones perquè nosaltres estaríem disposats a fer molt més per ells”? Doncs sí, jo crec que és cert.
Però bé, no vaig a debatre sobre si estime més del que m’estimen o si és a l’inrevés, vaig a visionar la societat actual. No m’agrada que la moda d’avui dia d’acabar els missatges amb el famós “tecueme”, perquè per a mi allò del “tecueme” és molt seriós. No sé què ha passat però pareix que més d’un s’ha oblidat d’allò que ens ensenyaven quan érem menuts… per a mi amb una abraçada de deu segons, amb un petó d’eixos que et fa mal la mandíbula després o només amb una mirada es deien tantes coses… Ara no, ara si fas alguna d’aquestes coses potser fins i tot et miren de manera estranya o pensen que tens alguna pretenció. Doncs no senyors, no m’agrada aquesta societat virtual/materialista que estem creant entre tots, m’agrada el tu a tu, les mirades, els besos, les abraçades… i no m’agrada posar un “tecueme” al final d’un missatge, m’agrada SENTIR eixe “tecueme” quan et tinc amb mi.
També és cert que tot té una part positiva, per a mi, la d’aquesta història és senzilla, aprens a valorar els detalls més ínfims, les carícies, les paraules… i saps qui són realment les persones que has d’estimar, per això jo no et posaré “tecueme” al final d’un missatge, però et faré veure que per a mi ets important, et parlaré amb la mirada, t’ompliré d’abraços i besos, et farà mal el cos de tant de riure, i a voltes et ferirà la meva sinceritat, però estimar implica transparència, per això si en algun moment t’has sentit especial al meu costat no dubtes que realment t’estime, i no et consideres privilegiat, simplement sàpigues que si necessites qualsevol cosa tens amb qui comptar. I recorda, que als qui realment estime es poden contar amb els dits d’una mà.
